dissabte, 26 de febrer del 2011

Per un pam de felicitat


Ja m’agradaria trobar el lloc on està escrit que ens correspon un pam de felicitat. No m’importaria travessar deserts eixorcs, lleres seques de rierols o menjar pols i fang roig, si finalment aconseguira endinsar-me en un riu profund i pur, on poder navegar, emportat per corrents fecunds. Ja m’agradaria!

2 comentaris:

  1. un pam pot ser suficient, però jo sóc més ambiciós, i intento buscar desesperadament aquest bri de felicitat cada dia

    ResponElimina
  2. Em sap greu dir-t'ho:
    no existeix la felicitat,
    només la flaire d'allò que
    imaginem que potser
    i que ens fa nàixer el desig de trobar-la.
    El pensament de la felicitat
    ens sedueix ens embriaga
    i ens converteix en addictes
    d'una abstracció.

    ResponElimina