Ja no m’atrau la claror,
sinó les paraules com claror,
la claror que escric amb llum d’avui,
la que busque cada dia rere la finestra,
la claror que naix al racó més fosc de la casa.
No la claror que adorna l’alba,
sinó la dels ulls,
aquesta que em revela que tot no s’ha perdut,
i que sempre resta un poema per ofrenar
a l’horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada