Abisme

Els poemes romandran incomplerts.
Pressentiran l'abisme
i la fatiga dels meus dits ferits?

Arbres

Palmeres de Borriana, tàlem combatiu de la història.

Beneïts oms de Sant Joan de Penyagolosa

i de l’ermita de la Verge del Llossar, peirons de devoció

popular.

Ficus de la plaça de Maria Agustina, brancal noble de Ciutat.

Til·ler altiu del Coratxar, república del vent i la falç.

Heura de l’ermita de Sant Pau, arrel i abrigall del caminant.

Oliveres mil·lenàries de Sant Mateu i Sant Jordi, àmfores d'oli

i petjades de calç.

Poderosa carrasca de Culla, castell i mas fecundat.

Arbres que ompliu de saba nova el respir d’un poble.

Línia de costa

Pots escoltar la remor del vent

en canviar de cabotatge,

i entendre, a l’hora baixa,

que el sol es posa a redós

del pont de proa de les síl·labes.

Pots contemplar la mar,

l’ordre exacte de les ones,

les fulles en blanc del llibre

que més t’has estimat.

Pots viure sense llum als ulls,

però no te n’oblides mai, mariner,

del murmuri de l’aigua.

Carrer de Davant

Pel carrer de Davant arribaven les barques:

les sentors de l’escata i la sal,

les de les suors i el plor,

les domèstiques sentors del sou i la garfa.

Al moll, les gavines clapotejaven deixalles,

sota el xivarri dels xiquets i la llum ufanosa

d’estiu.

Ales transparents

Mireu com estén les ales,

com emergeix entre la brossa

i es posa sobre la flor del jardí.

Mireu-la com senyoreja el dia

amb el seu cos de nimfa

esbojarrada.

Fulles noves

Ha tornat la sang al brancam de l’hivern

i les fulles amb claror renovellada

esclaten al jardí del desig.