Pots escoltar la remor del vent
en canviar de cabotatge,
i entendre, a l’hora baixa,
que el sol es posa a redós
del pont de proa de les síl·labes.
Pots contemplar la mar,
l’ordre exacte de les ones,
les fulles en blanc del llibre
que més t’has estimat.
Pots viure sense llum als ulls,
però no te n’oblides mai, mariner,
del murmuri de l’aigua.
El murmuri de l'aigua
ResponEliminaquan aquesta se sap mar,
la llum solar
acariciant la seua superfície,
esclantant en una lluïssor
d'argent sobre l'atzur.
Es va acostant l'horabaixa
i una brisa, un pensament melangiós
va omplint els fulls del quadern de bitàcola
d'una tristesa líquida:
un bram reprimit
d'onades contra els esculls
que amenacen amb un naufragi,
que amenacen amb un capvespre
avançat i dolorós.
Escampes amb un gest el malpensament
i el murmuri de l'aigua
torna a ser un bàlsam de músiques
que et fan dansar amb les sirenes.