dilluns, 23 d’abril del 2012

Un motiu perquè arribe la tempesta (Quadern de Tasmània, XVIII)


Com el vol poderós dels gavians en el cel de núvols grisos.
Em semblen roques, com tu estimada, retornant un dia a casa
per a buscar les coses que havies perdut: un quadern en blanc
i un abric per a la pluja.
Imagine on ho havíem deixat tot l’última vegada,
mentre intente assolir la tanca que em durà a casa i el camí.
La frescor de la falguera de plata m’està arribant com una carícia
des del penya-segat.
Sé que ve la tempesta en aquest soroll embogit de fulles,
en el somriure frenètic dels ocells que estan volant amb les ales
esteses sobre la llum gelada de l’aigua. I he de seguir caminant.