Puc ser encara l’home tranquil que cuida el seu jardí.
Puc parlar des de darrera d’una finestra o escriure uns versos.
Puc fruir del gust agre dolç de l’aranja collida en una illa solitària.
I si la boira d’hivern amara el vidre,
jo adrece la mirada més enllà de la tanca,
i amb recel escolte el cor del nou dia,
mentre espere notícies del TAC.
Salten sobre el tapet els daus del destí
ResponEliminai de sobte tot pren un altre relleu:
la lluminositat del cel és més diafana,
els batecs del cor es fan més intensos,
la mirada capta fins el detall més petit
i el magnifica.
Mentre els daus ebris ensopeguen i rodolen
una i una altra vegada
i no res sembla aturar-los,
ignores si vols que algú els detinga.
La ventura t'aguarda. Confia amb ella.