Vaig escoltar els gemecs eixordadors dels xiquets. Sota la tanca de filferro raïen amuntegats els cossos inerts dels pares. La meua oïda s’esbatanà en sentir aquella música tràgica. Llavors vaig reconèixer la lentitud de l’animal que jo era, l’obscenitat de l’acer, l’olor acre de la sang, el bategar inútil de la ràbia.
Pointe-à-Pitre,
(illa de Guadalupe)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada