Vols fugir,
tempteges el camí.
Maldes per tornar al cos altiu
que vares tindre.
Potser et trobes en el límit de tu mateix,
i no eres tu.
Et deixes dur pel perfum de les paraules
alliberades lentament d’aquest ferro gebrat
que t’empresona.
Blog
Atrapat, impotent front al poder que et debilita i coarta,
ResponEliminanomés amb el coltell de l'esperança com a defensa
i la paraula com una catifa que,
amb la força de la imaginació, faràs voladora
per tal de trencar el setge del dolor i retrobar-te,
de nou, sense aquesta llosa que t'atrapa i et condiciona.
Joan me parece un Blog maravilloso muy interesante que te aseguro voy a seguir y leer muy despacio. Como si lo hiciera a luz de una candela.
ResponEliminaUn abrazo.
Jesús Oteo