dimecres, 9 de febrer del 2011

Amb el perfum de les paraules


Vols fugir,

tempteges el camí.

Maldes per tornar al cos altiu

que vares tindre.

Potser et trobes en el límit de tu mateix,

i no eres tu.

Et deixes dur pel perfum de les paraules

alliberades lentament d’aquest ferro gebrat

que t’empresona.

2 comentaris:

  1. Atrapat, impotent front al poder que et debilita i coarta,
    només amb el coltell de l'esperança com a defensa
    i la paraula com una catifa que,
    amb la força de la imaginació, faràs voladora
    per tal de trencar el setge del dolor i retrobar-te,
    de nou, sense aquesta llosa que t'atrapa i et condiciona.

    ResponElimina
  2. Joan me parece un Blog maravilloso muy interesante que te aseguro voy a seguir y leer muy despacio. Como si lo hiciera a luz de una candela.
    Un abrazo.
    Jesús Oteo

    ResponElimina