Els anys van passant.
En les parets de l’estança debuten les escletxes,
però les fulles no cauen del tot.
Com si l’estiu s’haguera empeltat de tardor.
Al jardí encara hi ha signes d’éssers vius.
Els fanals il·luminen els carrers amb una llum tèbia,
estranya.
Quan ve la nit, faig recompte dels dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada