No s’oblida el vers mut de la ciutat perduda.
Ni tan sols si la busquem rere la gasa de la cortina del Museu.
L’ull troba finalment un fragment de lluna en el bosc de roures vells
que voregen el Neva.
Potser ja hauran morts tots els amics de lletres: Bobyshev, Mandelstam,
tia Nàstia, Pesteriov…
L’hivern encén la llenya de la llar pairal.
He passejat l’avinguda Nevski amb els fanals de llum tènue. La neu.
El fred.
Com sempre, Joan, molt poètic i 'natural'.
ResponElimina