No hi ha proves del passat. S’han cremat les prestatgeries. Alguns llibres de culte. Les estàtues es van esfondrar mentre dormíem. Eren de pedra, de marbre, de fang. Ara són cendra. El clam de les garses se les va endur lluny d’ací. No és recomanable guardar els tresors. La humitat, els insectes barroers... No guardeu els tresors. El tresor és no guardar-los. El tresor és creure que encara hi ha futur i el present és més veloç que la lectura d’aquestes ratlles. El poeta apunta l’avenir amb una escopeta de fira. És difícil. És inútil. I, contra ell, s’escampa el foc, la columna viva i daurada, purificadora. No hi ha proves del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada