Vagarege la vesprada amb el cansament de la posta.
La nit nova batega sobre les cornises dels xalets.
Ets la vesprada que vaig tindre,
la que em vol deixar sense fer soroll.
Els teus carrers miren al passat sense pietat.
Abans d’il·luminar l’estança et dupliques a l’escull.
Ciutat que m’escoltes com un vers.
Carrers de sorra i llum d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada