La vida està sempre a punt de començar. Tot just va ocórrer divendres passat al fòrum Babel. Presentava “El regal en la mirada”. I hi va tornar a passar, la vida. La vida de veritat: la del bes i l’abraçada cordial, la de la mirada còmplice, la del somriure amatent, la vida que s’amaga entre les síl·labes de cada paraula.
La vida comença sempre, per damunt dels obstacles, perquè els obstacles són la vida. Aquesta perspectiva, de vegades tan llarga com l’avinguda Nevski, o més curta que el carreró d’Ausiàs March de Castelló, m’ha ajudat a vore que no hi ha un camí cap a la felicitat, la felicitat és el camí.
M’he guardat el regal del divendres com una penyora, aquells moments ja formen part dels meus tresors més preuats. És un tresor que vaig poder compartir amb els meus amics i companys i el seu temps sagrat. I el temps no espera a ningú.
Què més es pot esperar dels demés, quan el passat és història i el futur incert? Gràcies a totes i a tots, gràcies per la vostra companyonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada