Geranis

El matí transcorre lent pels balcons

d’un abril incendiat de geranis.

Una llum de plata, vehement, sura

sobre els terrats, allà on fan niu

els teuladins i els somnis.

Música lenta

Busque una música lenta,

una música adient perquè passe la vida

i no se n’oblide d’afalagar-me els sentits.

I no és encara la solitud,

doncs sóc jo qui parle des de darrere

de la finestra.

I tots els ulls són els meus ulls:

el jardí, les estacions amb les seues flors,

algun rostre i la seua màscara...

No és encara la solitud.

No ho és.

elpont de Morella

Un pont bastit sobre el penyal primordial,

a la ciutat noble de Morella.

Un pont armat amb l’acer de la paraula,

amb els tendons del diàleg.

Un pont que infantava idees, assolia veus,

transportava creences.

Sobre la primavera nova,

és a dir, sobre la primavera agrest,

les arrels van fer paret,

relleus de pedra solidària.

Aigua entre els còdols

Com l’aigua que corre mansueta entre els còdols

i que mai més no tornarà al brollador.

Com la flor que vas arrancar de l’arbre

i que mai més no tornarà a la branca que la va veure nàixer.

La vida.

Abisme

Els poemes romandran incomplerts.
Pressentiran l'abisme
i la fatiga dels meus dits ferits?

Arbres

Palmeres de Borriana, tàlem combatiu de la història.

Beneïts oms de Sant Joan de Penyagolosa

i de l’ermita de la Verge del Llossar, peirons de devoció

popular.

Ficus de la plaça de Maria Agustina, brancal noble de Ciutat.

Til·ler altiu del Coratxar, república del vent i la falç.

Heura de l’ermita de Sant Pau, arrel i abrigall del caminant.

Oliveres mil·lenàries de Sant Mateu i Sant Jordi, àmfores d'oli

i petjades de calç.

Poderosa carrasca de Culla, castell i mas fecundat.

Arbres que ompliu de saba nova el respir d’un poble.

Línia de costa

Pots escoltar la remor del vent

en canviar de cabotatge,

i entendre, a l’hora baixa,

que el sol es posa a redós

del pont de proa de les síl·labes.

Pots contemplar la mar,

l’ordre exacte de les ones,

les fulles en blanc del llibre

que més t’has estimat.

Pots viure sense llum als ulls,

però no te n’oblides mai, mariner,

del murmuri de l’aigua.

Carrer de Davant

Pel carrer de Davant arribaven les barques:

les sentors de l’escata i la sal,

les de les suors i el plor,

les domèstiques sentors del sou i la garfa.

Al moll, les gavines clapotejaven deixalles,

sota el xivarri dels xiquets i la llum ufanosa

d’estiu.

Ales transparents

Mireu com estén les ales,

com emergeix entre la brossa

i es posa sobre la flor del jardí.

Mireu-la com senyoreja el dia

amb el seu cos de nimfa

esbojarrada.

Fulles noves

Ha tornat la sang al brancam de l’hivern

i les fulles amb claror renovellada

esclaten al jardí del desig.