Tinc set i el meu rostre en les teues mans espera el cànter de l’aigua fresca. M’acarones els cabells entre els dits i l’amor esclata en les caragoles, als vorals dels penya-segats i més enllà de l’abisme.
Sobre els passos precipitats del vespre, la mar torna a fer l’olor de sal de sempre i va propagant pels arenys les llavors del salicorn del desig, aquella xiuladissa tan dolça que ens feia estremir de passió, aquest ensomni de promeses desvetllades.
Tens sed, una sed terrible que ha convertit en un erm la teua gola.
ResponEliminaTens un desig immens d'aigua fresca, cristal·lina que vinga apaivagar amb urgència la cremor que ha convertit en panses els mots.
Tens sed i ella és el cànter preuat, de la seua boca brollen petons i paraules líquides que venen a sadollar un desig immens d'estima.
Tens sed i ella és una deu, un llac on el desig es desfa en l'amor.