Refractari, com el safareig que xucla el midó de l’alba, encara xop de nit i mucoses furtives.
Ací on l’estiu s’insinua i deixa el rastre luxuriós en el cos amatent. Aigua, no te’n vages, encara! Calma’ns la set, guaita aqueixa incipient trama de llum que perleja el desig i deixa que abraçe la intensitat d’aquest moment màgic. Recorda si de cas l’últim sospir entre les vànoves. La història que ve després no importa gens.
Ací on l’estiu s’insinua i deixa el rastre luxuriós en el cos amatent. Aigua, no te’n vages, encara! Calma’ns la set, guaita aqueixa incipient trama de llum que perleja el desig i deixa que abraçe la intensitat d’aquest moment màgic. Recorda si de cas l’últim sospir entre les vànoves. La història que ve després no importa gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada