Per què mantens la voluntat d’anar de pressa
quan les cames, per debilitat, ja no et responen?
T’ho vols endur tot.
Vols abraçar-ho tot amb les mans toves,
en la vesprada més llarga, en el cor de la tempesta.
No te’n dugues la mirada, el regal que vas aprendre
lentament. Algun dia escamparà el mal vent.
Llavors el dolor, l’experiència de l’amor,
sota les estrelles comandarà la petjada.
Algun dia escamparà el mal vent
ResponEliminai aquesta nuvolada de grisos metàl·lics,
i aleshores els dies obscurs
per on deambula la paüra
de la mà del dolor i la debilitat,
entre les ombres obtuses
de l'ocell dels mals averanys,
seran, només, un record llunyà,
l'atzur tornarà a ser
el color del cel
i el sol l'esguard
de la bona ventura.