Eva Albert, poetessa, entre dos Joans a la Fira del Llibre de Castelló

Aquest matí
he comprovat que tot està al seu lloc:
el cel que em sosté, una mena de tristor,
una llàgrima que es fon allà on comença la por.
Ni sal, ni mel a les pupil•les;
ni barca ni barquer solcant les ones:
el cor tancat entre quatre parets
i el dolor d’una nova aurora.
I ell, bategant des d’algun somni,
amb el cor distret,
amb el cansament d’estar lluny, o mort,
com un perill que ja s’ha esvaït.
Potser, a la fi, tot està on ha d’estar.

Eva Albert,
del poemari Plaça de la Mar (2009),
XV Premis de la Mar.
(Biblioteca ciutat de Castelló)