Com el vol poderós dels
gavians en el cel de núvols grisos.
Em semblen roques, com tu
estimada, retornant un dia a casa
per a buscar les coses que
havies perdut: un quadern en blanc
i un abric per a la pluja.
Imagine on ho havíem deixat
tot l’última vegada,
mentre intente assolir la
tanca que em durà a casa i el camí.
La frescor de la falguera de
plata m’està arribant com una carícia
des del penya-segat.
Sé que ve la tempesta en
aquest soroll embogit de fulles,
en el somriure frenètic dels
ocells que estan volant amb les ales
esteses sobre la llum gelada
de l’aigua. I he de seguir caminant.
