diumenge, 16 d’octubre de 2011

Passa el temps


El temps va passant

i cada vegada es fa més gran el forat del record.

És la llei de la vida

qui carrega els minuts a la pell,

fa rítmic el batec del cor

i et porta a la deriva en la maror de la sang.

Passa el temps i escrius sobre els arbres

que vas plantar al jardí l’antic i el nou

verd del ulls.

Es clouen les parpelles

en la respiració lenta dels núvols, i no plou.

En el trepig de les fulles passa el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada