El temps va passant
i cada vegada es fa més gran el forat del record.
És la llei de la vida
qui carrega els minuts a la pell,
fa rítmic el batec del cor
i et porta a la deriva en la maror de la sang.
Passa el temps i escrius sobre els arbres
que vas plantar al jardí l’antic i el nou
verd del ulls.
Es clouen les parpelles
en la respiració lenta dels núvols, i no plou.
En el trepig de les fulles passa el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada