dijous, 6 d’octubre de 2011

Imagina't


Imagina’t que s’ha acabat la crisi, que la gent torna a sonriure. Que l’espill encara reflexa el teu rostre. Que un teuladí, una volva d’aire fresc o el rastre sinistre d’un tomahawk han fet tremolar la rama de l’arbre. Que no són enderrocs allò que veus rere la finestra: palmeres esveltes, sí, (sense cucs, ni picuts), el llorer, l’olivera, la brossa que creix salvatge…, un raig de claror sobre l’estàtua. I que has de tornar a repensar el difícil i obstinat ofici de viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada