dimarts, 25 d’octubre de 2011

No hi ha proves


No hi ha proves del passat. S’han cremat les prestatgeries. Alguns llibres de culte. Les estàtues es van esfondrar mentre dormíem. Eren de pedra, de marbre, de fang. Ara són cendra. El clam de les garses se les va endur lluny d’ací. No és recomanable guardar els tresors. La humitat, els insectes barroers... No guardeu els tresors. El tresor és no guardar-los. El tresor és creure que encara hi ha futur i el present és més veloç que la lectura d’aquestes ratlles. El poeta apunta l’avenir amb una escopeta de fira. És difícil. És inútil. I, contra ell, s’escampa el foc, la columna viva i daurada, purificadora. No hi ha proves del passat.

1 comentari:

  1. El poeta escriu un altre intent, un altre esborrany. Difícil, inútil, però qui té el coratge de cremar els propis esborranys?

    Aquest és un petit tresor.

    ResponElimina