dimarts, 4 d’octubre de 2011

A boqueta nit


O com a la frau del jardí,

on la bellesa conjumina els elements

per engrandir el fast del dia.

Així es multipliquen les pedres,

les flors i l’aigua.

Així, en la plena maduresa,

l’home és conscient del seu destí

i no s’oblida en el camí de beure del toll

de la vida.

I és així, amb el llast estibat dels records,

esgarrapant amb els dits l’aire,

que l’aire nou es torna el llenç

transparent on s’emmiralla la mirada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada