O com a la frau del jardí,
on la bellesa conjumina els elements
per engrandir el fast del dia.
Així es multipliquen les pedres,
les flors i l’aigua.
Així, en la plena maduresa,
l’home és conscient del seu destí
i no s’oblida en el camí de beure del toll
de la vida.
I és així, amb el llast estibat dels records,
esgarrapant amb els dits l’aire,
que l’aire nou es torna el llenç
transparent on s’emmiralla la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada