dimecres, 19 d’octubre de 2011

Les parres


Rossegen les parres la branca.

El jardí sec, esgotat, sobre la terra brama.

Vindrà l’hivern i s’escolarà la vida,

el raig del matí s’escolarà entre les rames nues.

La finestra.

Esperaràs el poema i la pluja

amb un got de bon vi a la mà.

No hi ha res més a fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada