divendres, 17 de desembre de 2010

Llar


Al caliu de la llar i en família, una nit freda d’hivern, contemplant el lluminós exili de les flames. Obris el llibre dels dies i passeges el dit tremolós per les seues pàgines, mentre tenses l’arc de l’espera.

Enfora resten les ombres, el cruixit de les ascles, la confusió de la nit.

1 comentari:

  1. Joan, m'agraden molt aquestes proses que ens estàs regalant i m'inciten a un petit diàleg que espere que no et moleste.
    "El caliu del record viscut i compartit ens escalfa en les nits fredes i ens protegeix de les ombres funestes que ens amenacen.
    La grata companyia de la gent que ens estima ens fa forts, les seues paraules ens nodreixen i les seus abraçades són puntal i alhora refugi contra la pena que ens afligeix".

    ResponElimina