dijous, 16 de febrer de 2012

Després de l’onada polar


Va tornar la neu i el jardí es va quedar glaçat.
Aquest temps bord i eixelebrat m’ha obligat a preguntar-me
algunes coses.
Els fragments que he descobert entre la gespa em pertanyien a mi.
El silenci regna arreu i allò que vaig ser no demana almoines.
Quanta llum reflectida als murs de la casa!
No m’encega. Tu també estàs sol.
Emmudit, ni un baf d’alè brolla.
Llàgrimes de gel, llàgrimes de gel,
perfils de primavera.

1 comentari:

  1. Recorda la conversa i recorda Tiempo de silencio: més que l'època de la crisi, és l'època del fred.
    SALUT

    ResponSuprimeix