dimarts, 1 de novembre del 2011

Anar de pressa


Per què mantens la voluntat d’anar de pressa

quan les cames, per debilitat, ja no et responen?

T’ho vols endur tot.

Vols abraçar-ho tot amb les mans toves,

en la vesprada més llarga, en el cor de la tempesta.

No te’n dugues la mirada, el regal que vas aprendre

lentament. Algun dia escamparà el mal vent.

Llavors el dolor, l’experiència de l’amor,

sota les estrelles comandarà la petjada.

1 comentari:

  1. Algun dia escamparà el mal vent
    i aquesta nuvolada de grisos metàl·lics,
    i aleshores els dies obscurs
    per on deambula la paüra
    de la mà del dolor i la debilitat,
    entre les ombres obtuses
    de l'ocell dels mals averanys,
    seran, només, un record llunyà,
    l'atzur tornarà a ser
    el color del cel
    i el sol l'esguard
    de la bona ventura.

    ResponElimina