diumenge, 6 de novembre de 2011

Just when we’re safest…, there’s a sunset-touch. Apunt bellesa (I)


Deia l’oblidat poeta Robert Browning que «Tot just quan ens sentim més segurs...,/arriba una posta de sol». A mi, m’agrada el primer vers, perquè em convida a l’esperança. ¿Esperança de què? La bellesa? És la bellesa una esperança? Jo, almenys, sempre l’espere. Es pot presentar sense avisar. De vegades l’he trobada al títol d’una pel·lícula (Poetry); en la lletra d’una cançó, en la mirada d’un nadó, en el color d’un l’alborç madur, inclús en les pàgines d’algun llibre antic. Si fóra més creient, li demanaria al meu déu que em protegira, que em salvara de la bellesa, perquè, al món hi ha massa coses belles. I, encara que no sé si he sigut un home especialment feliç, no m’estic de pensar que la podem trobar en un girar d’ulls, perquè ella sempre ens està esperant. La bellesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada