divendres, 28 de gener de 2011

Escoltant Antony and the Johnsons


Talment un bàlsam subtil en l’aire, els mots acaronen síl·laba a síl·laba cada porus de la meua pell. Són mots parits amb una lleu malenconia, pesats i flonjos com el cotó en pèl. Però el so no destrueix el so, i al bell mig del clam sempre regna la pau i el silenci.

Preferisc molt més aquestes ribes de quietud que no pas l’avenir, perquè la vida causa mort i el temporal acaba esdevenint bromera. Per això, i encara que el dia siga gris i trist: I hope there’s someone who’ll set my heart free nice to hold when I’m tired. Escolte Antony and the Johnsons, i no em canse d’escoltar-lo.

1 comentari:

  1. La paraula també és música i amb el llit de la música la paraula és una amant perfecta.
    Amic, deixa't seduir per un vers i canta en veu baixa les seues estrofes, acaricia cada fonema amb els llavis, amb el paladar, amb la llengua.
    Anirà cobrint l'estança amb un plugim dolç que et negarà fins al moll de l'os i aleshores t'acostaràs sense adonar-te'n a eixa estranya contrada anomenada felicitat.

    ResponElimina