dimecres, 2 de febrer de 2011

Esperant notícies del TAC


Puc ser encara l’home tranquil que cuida el seu jardí.

Puc parlar des de darrera d’una finestra o escriure uns versos.

Puc fruir del gust agre dolç de l’aranja collida en una illa solitària.

I si la boira d’hivern amara el vidre,

jo adrece la mirada més enllà de la tanca,

i amb recel escolte el cor del nou dia,

mentre espere notícies del TAC.

1 comentari:

  1. Salten sobre el tapet els daus del destí
    i de sobte tot pren un altre relleu:
    la lluminositat del cel és més diafana,
    els batecs del cor es fan més intensos,
    la mirada capta fins el detall més petit
    i el magnifica.
    Mentre els daus ebris ensopeguen i rodolen
    una i una altra vegada
    i no res sembla aturar-los,
    ignores si vols que algú els detinga.
    La ventura t'aguarda. Confia amb ella.

    ResponElimina