divendres, 11 de febrer de 2011

Com el riu


Com les bondats que el riu ens duu,

la clara bondat de l’aigua,

la bondat fosca de la terra,

el crepitar de l’arbre en hivern.

Una lenta calma parla amb els objectes de la llum,

i els dies que s’allunyen em fan l’ullet.

Passa la bellesa i jo la respire.

2 comentaris:

  1. Passa la bellesa
    la palpes, l'escoltes, la tastes, la respires,
    la captures amb l'esguard
    per a després refer-la
    sobre un paper en signes cal·ligràfics:
    pentagrama d'on en ser interpretat
    renaixerà la bellesa com
    música innestingible.

    Passa la bellesa i tu la respires.

    ResponElimina
  2. Ara, assaborir tota l'harmonia i perfecció que admirem és, més que mai, un plaer elevat a l'enèsima potència. És el realment profitós que hem de traure en la nostra particular "Gran bouffe" del present. Un present que, amb deliberat secret, dissimula un anhelat futur.

    Doncs, gaudim l'aigua, la terra, la llum... la vida.
    Gaudim! Abans que aquest espai de temps esdevinga passat.

    ResponElimina