dimecres, 11 de juliol de 2012

Com tu o com jo (XII)


Acaba de nàixer un ésser humà i, probablement,
n’està a punt de morir un altre.
És una qüestió, si voleu, d’estadística.
Com ara sentir la fragància fresca de la falguera de bon matí,
en una illa perduda d’Oceania, o el malson d’ahir a la nit.
Aquest ésser humà és un ésser qualsevol.
Amb mans i peus,
un cap per a ordenar les constel·lacions,
unes mans per a modelar la memòria del temps,
i peus i rems de seguir navegant.
És algun avantpassat de Cook, de Wellington o d’algun
grumet que ara mira l’infinit des del mascaró de proa del Tasman.
És un ésser voluble.
Com tu i com jo.

1 comentari:

  1. Aquest altre ésser humà acaba de morir. I no era un ésser humà com tants, era algú que gaudia i estimava l'art, la poesia, la música, la gent, els amics, les diverses cultures i pobles que componen el món... que sabia fruir de cada instant de vida, de cada color, de cada so, de cada llum. Un ésser humà rialler, optimista, obert.

    Gràcies per haver-nos ensenyat amb el teu exemple, Joan. Que descansis en el més bell dels paradisos. Una abraçada per a tu i per a Lola, company.

    Joan Maria Camprodon i Calveras

    ResponElimina