dijous, 29 de setembre de 2011

Em retornen brises


Em retornen brises d’ahir, amor,

amb ulls grisos de boira en cada onada.

Endevine els pessics de cada vent ,

que ens renovà la pell en cada platja.

I el desig encès entre les punxes dels dits,

preàmbul de l’estima que havíem de saber conjuminar.

També se m’escola l’aigua que conserva totes les imatges,

espill endins d’aquesta història, i que ara m’imposa silenci.

Caldrà esperar que ens xope la pell,

varada a una fondalada propícia de la memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada