dissabte, 7 de maig del 2011

Cotó en pèl dolç


Com si la vida volguera

magnificar el desordre,

el fulgor d’aquells dies.

I nosaltres esprement

el pal de cotó en pèl dolç,

abans que no arribara la mudança,

ja presa per les ombres,

i espentara la sang

cap a la fosca i inhabitable gola.

2 comentaris:

  1. El viure tendeix al desordre
    i encara que pretengam
    habitar entre andròmines
    cobertes pel polsim de l'anarquia,
    alguna cosa al nostre interior
    ens empeny a una lluita
    per imposar un ordre,
    i quan tot net i pòlit és al seu lloc
    somiem en una llibertat de pega dolça
    i abandonem les trinxeres
    per a què les filagarses es passegen
    entre els mots dels nostres poemes
    fins que sentim la necessitat
    de posar de nou en ordre la vida, el poema.

    ResponElimina
  2. Avui 5 de juny es compleixen 5 anys del dia que va morir Manel Garcia Grau. Poc més podria dir jo que encara estic impressionat per la qualitat humana d'aquest poeta, a qui no podrem olidar mai.


    NO TRESPASSING


    No a la melsa del silenci més mesell
    ni a la falsa resistència de la prudència.


    No al fang de milers de refugiats
    ni a la venjança dels sorolls i les seues ombres.


    No a la pèrdua de la pell de les paraules:
    sols els noms beuen la saba sota l’escorça.


    No a la terra erma del màrqueting més golafre
    ni a l’aturall sinuós de la seua vanitat.


    No a la baixada dels tipus d’interés de la consciència
    ni al seu toll d’aigües seduïdes.


    No a la revolta de sang i àguiles:
    el corcó també es menja el tron dels dèspotes.

    No a cap Pax romana: Espriu, Estellés i Llompart
    encara fiblen el tremp de l’espígol.

    No a la serp que, voraç, devora la llibertat
    i escup el verí sobre la galerna de pau.

    No al perill de no ser commogut per res:
    l’esguard còmplice crida a la revolta.


    Manel GARCIA GRAU, La mordassa, Ed. Perifèric, Catarroja, 2003.



    Manel, sempre en el nostre record.

    ResponElimina