dilluns, 21 de març de 2011

Línia de costa


Pots escoltar la remor del vent

en canviar de cabotatge,

i entendre, a l’hora baixa,

que el sol es posa a redós

del pont de proa de les síl·labes.

Pots contemplar la mar,

l’ordre exacte de les ones,

les fulles en blanc del llibre

que més t’has estimat.

Pots viure sense llum als ulls,

però no te n’oblides mai, mariner,

del murmuri de l’aigua.

1 comentari:

  1. El murmuri de l'aigua
    quan aquesta se sap mar,
    la llum solar
    acariciant la seua superfície,
    esclantant en una lluïssor
    d'argent sobre l'atzur.
    Es va acostant l'horabaixa
    i una brisa, un pensament melangiós
    va omplint els fulls del quadern de bitàcola
    d'una tristesa líquida:
    un bram reprimit
    d'onades contra els esculls
    que amenacen amb un naufragi,
    que amenacen amb un capvespre
    avançat i dolorós.
    Escampes amb un gest el malpensament
    i el murmuri de l'aigua
    torna a ser un bàlsam de músiques
    que et fan dansar amb les sirenes.

    ResponElimina