dimarts, 12 d’octubre de 2010

Després de la guerra


Certament, ningú no sap on es troba el perill,

ni els qui arrosseguen la seua ombra tota una vida i no la senten,

ni els qui engoleixen un glop de saliva i el confonen amb un riu

de lava,

ni els qui dormen amb els ulls oberts, sota les escletxes que deixen

les bigues esfondrades de les cases per les bombes,

ni els qui pensen que la terra és redona i encara es mou,

ni tan sols els cecs o els tolits que un dia van canviar la vista

i els seus membres per unes altres incerteses.

Ningú no sap ben bé on es troba el perill.

Hom diu que el futur resta escrit, o no, en un llibre sense fulles,

i que tard o d’hora, tot se’ns revelarà.

El cert és que arribem una vida tard a la vida,

al país que no hi és.

Per això el poeta es pregunta pel designi de l’home,

i gosa de buscar una resposta ni que siga als abocadors,

entre les deixalles dels fossars de la ràbia

o entre les ruïnes d’una ciutat inexistent,

i la música.

Jardins d’Angkor Wat,

30 de setembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada