Retorn

Hem après que l’amor és vida,
que l’estima és dúctil i callada
que la pols de l’arròs alimenta la gana dels déus
i la vida es treballa a cops de nits i saliva engolida,
que el foc és el camí del silenci cap a l’aigua.
Hem tastat la dolçor aspra del coco
i hem begut la seua aigua acabada de vessar:
Aigua dolça al paladar, aigua fresca en el record.
I l’escuma a frec de peus.
I els pètals fràgils de les orquídies.
I l’amenaça cruel del retorn.

Del poemari Illes (1999)