Arròs i poesia a Xàtiva amb una Remor de ciutat

Dissabte passat, la gent del taller de lectura "Olives adobades" de Xàtiva em van invitar a participar en un recital de poesia. El grup havia estat treballant durant algunes sessions el meu poemari Ciutat remor, i la meua presència en l’acte significava la culminació de la lectura. No cal dir que hi vaig acceptar encantat.
Aquell dia la ciutat havia tret la seua cara més reivindicativa. A la tarda, s’havia convocat una manifestació de protesta contra la instal·lació d’un abocador que anava a omplir de ferums insalubres l’aire de la comarca. A la nit, Raimon, “el xiquet del carrer Blanc”, anava a actuar al teatre Municipal, després d’haver de salvar tots els entrebancs burocràtics posats pel govern municipal del PP.
El recital de poesia es va celebrar a la sala d’actes de l’associació cultural “L’Olivera”, que es troba a tocar del pati de l’antic cinema d’estiu Vernissa, al bell cor del raval xativí. Havia quedat de veure’m amb Xavi Vidal, el coordinador del taller, cap al migdia al bar La Negra. Ens vam fer unes cerveses, i després vam fer una passejada per la ciutat vella. Durant el trajecte vaig tornar a rememorar l’itinerari sentimental del meu llibre: l’Albereda, la Font del Lleó, el carrer de Montcada, la casa dels avis, la plaça la Bassa, el carrer Hostals, el carrer Blanc... Moltes sensacions, molts records, olors, i imatges de la infantesa. Una altra vegada vaig sentir la por al retorn i em vaig estremir de goig.
Em van rebre amb una cassola d’arròs al forn, una variant “d’hivern” de l’arròs “passejat” que tant bé saben cuinar a la capital de La Costera. L’arròs estava al seu punt i l’àpat el vam coronar als postres amb una selecció de fina rebosteria local.
Xavi ho havia programat tot amb una diligència pròpia de comptable d’hospital. Res no havia deixat a la improvisació. Fotomuntatge musical, enregistrament en vídeo de l’acte... i inclús els membres del taller es van canviar de roba per a l’actuació. En la primera part van llegir un seguit de poemes amb un caràcter coral. Una veu introduïa l’estrofa i la resta li contestava polifònicament amb l’acabament coral del vers. Em va agradar aquesta forma de recitació tan clàssica. Després, es van recitar poemes de les diferents parts del llibre, i jo vaig aprofitar els intermedis, perquè em pogueren fer preguntes sobre el text.
Va estar una jornada entranyable, amb moments molt emotius, com ara el final de l’acte, quan, arran de la lectura del poema dedicat a la sang vessada pels Maulets, durant el setge de la ciutat en 1707 per Felip V, vam ajuntar les mans per ballar tots plegats La Muixeranga. Gràcies, amics per la vostra infinita generositat!