M’agrada aquest lloc.
És un lloc estrany.
Hi ha ones i pedres i arbres.
Hi ha una llum difusa,
de foc antic, sagrat.
Una tremolor de fulles
i d’ombres.
Arriba i hi és, i no es mou.
Un fil de claror és el nimbe perfecte.
la metàstasi del tumor amarg,
l’argila que bec cada dia,
el dolor pesant dels parpells,
aquest crani corcat i sec
que mira la mar i res no entén.
M’agrada aquest lloc.
És un lloc estrany.
